XVS650

Turó de l'Home

2008-10-28T23:37:00.004+01:00

Una mica lluny, però val la pena. Sant Celoni, Campins, Santa Fe del Montseny, Km. 22. Ja hem arribat.
Deixem el cotxe a la Font de Passavets, i agafem l'Itinerari 6, que esta tot molt ben marcat. Si no fos així, a la tardor amb la catifa de fulles, pots abandonar el camí sense adonar-te'n. Suposo que a l'hivern amb la neu també deu passar el mateix. Pugem per dins la fageda, el més atractiu de l'itinerari. Sens gairebé adonar-nos'en deixem la fageda i pujem l'útim tros fins el refugi del Turó de l'Home. Si hem trobat boira, ara la deixarem per sota. Si l'atmosfera es diàfana, la miranda pot ser corprenedora. Despres de badar amb la vista, seguim el GR 5.2 cap a Les Agudes i agafem la primera bifurcació del senderó cap a la dreta i començem a baixar. Es pot anar fins les Agudes i baixar des d'allà, allargant l'itinerari uns 40 minuts. Trobem senyals vermelles. En alguns llocs baixem per intuició. Hem retornat a la fageda i la seva catifa uniforme que no deixarem ja fins baix. Trobem algunes fites molt clares. Passem per la font de Can Briançó. Raja poc, però raja. Continuem baixant sempre, fins que sortim a la carretera que hem d'agafar a la dreta uns 500 metres per arribar al pàrking.

La Talaia del Montmell

2008-09-02T20:53:00.003+02:00

Ens desplacem fins la Joncosa del Montmell. Abans d'entrar al poble (venint de Valls), trobem a l'esquerra el trencall d'una pista forestal que ens portara fins l'Area Recreativa del Montmell. El lloc adequat per deixar el vehicle. Pujem fins la pista, seguim a l'esquerra fins l'esglèsia abandonada. Ara a la dreta hi a un caminoi que esdevé senderó que ens portarà a l'ermita de Sant Miquel. Després només podem pujar per un lloc senyalitzat que seguirem fins a les restes del Castell . Desfem una mica l'itinerari i seguim cap a la Creu. La panoràmica ja promet. Seguim carenejant fins al punt culminant: La Talaia de Montmell. Reposats, baixarem anant girant a l'esquerra fins trobar el Pi de les tres Branques, curiós exemplar. Seguim fins la cruilla que ve de Can Magí Vidal i seguim a l'esquerra per sender molt agradable fins trobar la pista que haviem deixat a l'església abandonada, i arribarem a l'area recreativa.

Tossal de la Baltassana

2008-09-01T22:06:00.005+02:00

Deixem el cotxe a l'àrea recreativa de la Font de la Teula, (Carretera de Poblet a Prades). Seguirem els panells indicatius (colors biege i sèpia)de l'itinerari 3 del Paratge de Poblet. Pel senderó pujant suaument arribarem a la casa forestal del Tillar. Seguim la pista forestal fins el primer tomb revirat a l'esquerra i agafem decidits el senderò que veiem de front. Pujem fort fins arribar al Coll del Bosc. Aqui buscarem la pista que davalla cap a Prades i a uns 150 metres agafarem el senderó que puja cap a l'esquerra (senyals de GR). Pujem fort fins el Tossal de la Baltassana. Bon lloc per reposar i observar el paisatge. Aprofitem per esmorzar. Descansats, agafarem la pista de baixada i despres de la cadena la seguirem cap a al dreta fins a la Font del Pagés. Despres de beure aigua (raja poc peró ho fa tot l'any) busquem un senderó no gaire definit que s'introdueix cap al bosc. El seguirem baixant suament fins a la pista que mena per l'esquerra al xalet del Tillar. Ara ja nomès cal desfer el cami fins a Font de la Teula.

Ermita de Puigcerver

2008-08-31T09:47:00.003+02:00

Opció A.
Deixem el cotxe a la sortida d'Alforja, direcció Oest, davant d'una filera d'adossats i abans de la creu de terme. Continuem pel cami prop de la riera fins trobar una cruilla, amb una finca amb la porta pintada de blau ¿turquesa?, i agafem el camí a l'esquerra que s'enfila amunt. Arribarem a la Creu del Formatge, i seguirem al pista ara una mica mes planera fins arribar a l'Ermita. De tornada seguim el GR que va per la pista que porta al Coll d'Alforja, alli sense tocar la carretera, a ma dreta, surt un cami que baixa directe al poble.

Opció B.
Deixem el cotxe a la sortida de Riudecols, direcció Nord, davant dels col·legis. Seguim a l'esquerra i despres del primer revolt a la dreta ja s'entra a la pista planera que seguirem fins que unes marques blanques ens portin al senderó que neix amagadet a la dreta i puja pel mig ddel bosc, creuant de tant en tant la pista. Cap al final, un petit tros del senderó ha desaparegut i cal fer un tros de pista, retornant al senderó quan el trobem i que no deixarem ja fins l'Ermita. La baixada es pot fer la pista relaxadament.

Les Airasses (La Mussara)

2008-08-30T23:30:00.002+02:00

Sortim de Vilaplana a buscar el cami de les Tosques, que per un itinerari encantandor (sobretot després de plujes) ens portarà fins la pista que ve Castillejos, atravessada la qual, continuem pujant pel senderó fins a trobar el Refugi de La Mussara.
Continuem cap al poble abandonat i pujem al turonet on hi ha l'antic refugi de les Airasses. Davant mateix comença a baixar el senderó que ens mena altra vegada a la pista. Aqui, guiats pel pal indicador baixarem per les Camapanilles, fins a trobar el sender inicial i fer cap al poble.

La Miranda (Llaberia)

2008-08-28T19:53:00.006+02:00

La foradada de Llaberia. Una mirada al buit.
Itinerari Light:
Deixem el cotxe a Llaberia, nucli de població en fase de ressorgiment pertanyent a Tivissa (Ribera d'Ebre), però amb la Miranda abocada al Camp de Tarragona. Agafem el PR que surt just a l'entrada del poble i desemboquem en una plàcida pista que ens portarà al cim tot passejant.
Abans d'arribar, ja albirem la mola del nou radar del Servei Català de Meteorologia, (de molt dubtós impacte ambiental), després veiem el refugi dels forestals i dalt, la senyal del punt geodèsic. Aquí, podem continuar carenejant a l'esquerra (una mica incòmode), o baixar fins el senderó que en la mateixa direcció ens portarà a trobar del GR 7 que ve de Colldejou; l'agafem a l'esquerra i ja no el deixarem fins que ens porti directament al poble.

Itinerari "Normal":
Deixem el cotxe al plaça de l'Església de Colldejou, i busquem que GR7 que ens portarà al Coll del Guix. (Si anem amb 4x4 ens podem estalviar aquest tros i fer-lo assentats mes o menys còmodament). Aquí, un indicador pintat a mà, ens indica la Drecera d'en Ramon a l'esquerra i pujant decidida. Si, he dit decidida, i en funció del ritme que siguem capaços d'aguantar, en un tres i no res, ens plantarà dalt del tot de la Miranda, just al costat del punt geodèsic. Aquí, i després suportar la vista del radar, hem d'anar cap a la dreta a buscar el GR7 que ve de Colldejou. Si ho fem carenejant, tot i la incomoditat, ens trobarem davant la Foradada. Si ho fem pel senderó de baix, es mes tranquil, però no veurem al Foradada. Quan trobem GR7 el seguim a la dreta i ens durà al Portell de Llaberia, i ens baixarà per l'antic camí de ferradura, que conserva, a trossos, el primitiu empedrat, fins arribar al Coll del Guix. Aquí agafem el 4x4 o continuem a peu fins Colldejou.

El Torn (Punta de les Rojales)

2008-08-25T22:18:00.007+02:00

Si fa vent, millor deixar-ho per un altre dia.

Sortim de l'Hospitalet de l'Infant seguint el GR-92 direcció l'Ampolla. Passada la platja de Cala d'Oques, el Gr s'enfila amunt i bordeja per l'antiga N-340 una institució nudista. Just passat el pont del tren, a l'esquerra, cal agafar un petit i amagat corriol que ens portarà a la Punta de les Rojales.
La mirada a mar es fantàstica. No mireu l'interior, sembla que hi algun giny nuclear.
Anem baixant suament i abandonem el GR92 per seguir carenejant fins al mirador/zona de picnic. Desprès cal baixar un tros per la pista asfaltada, i accedir a la platja. Passat l'estret pont ens trobem de cara amb l'Illot del Torn. Despres retornem al camí de ronda que entre pinars i discretament apartats de la platja ens permet arribar quasi fins al final/inici de la mateixa. Just quan arribem a la institució que haviem trobat primer, cal sortir a la platja i buscar el pujador públic que en forma d'escales que ens menarà al tram inicial per on tornarem al punt de sortida.

Albarca - Sant Joan del Codolar

2008-08-23T00:14:00.006+02:00

Si la Mola es un mite, el Montsant es una religió.

Sortim d'Albarca Cap a la Serra Major pel Grau Gran. Passem per la Roca Corbatera. Ens dirigim cap a la Cova Santa passant per la cova del Meloner, i baixem cap a Sant Joan del Codolar. Saludem l'ermitana i retornem a Albarca pel camí de la Llisera. Les vistes espectaculars.

Santa Marina (Pratdip)

2008-08-21T21:52:00.003+02:00

Qui perd els orígens, perd la identitat.

Opció A

Sortim de Pratdip travessant el poble pel carrer principal i buscant el Camí Vell de Santa Marina. Comença la pujada dins el poble mateix i va be per escalfar. Seguirem el GR 192. Passem a frec de la carretera pel Coll de Prevell. Baixem a la barrancada i travessem la carretera tot seguint-la uns 800 metres. Arribem a Santa Marina on podem refrescar-nos. Hi ha servei de restaurant (amb bones referències). Despres continuem pujant per la pista que surt a l'esquerra. Uns 500 metres després, tot seguint la pista, (*) deixem el GR 192 que haviem seguit fins el moment. Carenejem la Serra de Guena i passem per un repetidor de Televisió. Compte, a continuació cal girar a l'esquerra i començar a baixar. Seguirem la pista fins trobar una torre de AT, on arranca un corriol que va cap a l'esquerra. Hi un rètol indicatiu de Vinya Joana; baixem direcció a Pratdip una altra vegada. Travessem el barranc de l'Aguilé i sortim per davant del cementiri.

Opció B.
Sortim de Mas Boquera buscant el Sender Local que porta a Vandellós bastant paral.lel a la carretera. Tocant Vandellos i sense entrar al poble agafem el GR192-1 que ens portara a Santa Marina. Passem el Coll de la Murta i arribem al Coll de Santa Marina. Aqui començem a baixar fins trobar l'ermita. Igual que l'altra opció parada obligatòria a la font. A continuació agafem la pista de pujada fins la bifurcació (*) on seguirem el GR192 ja sense deixar-lo. Passem el Coll Presó i baixem fins Mas Boquera.

(*) Aqui, si escolteu atentament, sentireu un sorollet d'aigua. Es la font de la Duera que cau mig amagada a l'esquerra de la pista just abans de la bifurcació. Diu la gent del país que l'aigua d'aquesta font, encara es mes bona que la de Santa Marina.

La Fontcalda (Una mica de via verda)

2008-08-21T21:37:00.004+02:00

Sortim de l'antiga estació de Bot cap a l'ermita de Sant Josep. Seguim pel PR que surt a la dreta i saltem damunt dels turons direcció Prat de Comte. A la sortida del poble es troba el GR que seguirem fins el Santuari de la Fontcalda. Reposem forces i agafem la Via Verda, aprop del riu Canaletes, que ens portarà novament fins a Bot.

Imprescindible frontal o llum alternativa, pels tunels de la Via Verda.

La Mola de Colldejou

2008-08-16T20:04:00.020+02:00

No és la muntanya més alta, ni la més maca, i s'assembla a qualsevol altra, però per nosaltres, la gent del Camp, es un autèntic mite.

Així és com La Mola ens veu a nosaltres.

Per anar-hi:

Sortim de la Plaça de l'Església de Colldejou, buscant el camí de l'Argentera. Encara queda un tros de corriol amb l'empedrat tal com devia ser. Continuem fins que trobem enfront una mena de tanca metàl·lica que coincideix amb el GR que ve de l'Argentera. Girem a l'esquerra i pujant, seguint el GR que ens acompanyarà bastant de tros. Estem pujant pel Portell de la cova. A l'ultim tram, si ens desviem una mica a l'esquerra veurem la cova que dona nom al portell. En arribar trobarem entre d'altres les restes del pessebre que va fer el vila-secà Anton Ribera, i que tota una expedició de convilatans va pujar a dalt. Una vegada explorat tot l'altiplà, per baixar cal buscar el GR que hem trobat al pujar i seguir-lo fins a la meitat de la muntanya, on comença la davallada pel Portell de les Processons, fins arribar al Coll del Guix. Aquí cal deixar el GR i agafar al pista que surt a l'esquerra que ens durà directament a la Plaça del poble.

Track: file:///C:/LaMolaColldejou.gpx